Mitchell, J., Jones, W., Morris, S., Cohen, M., Breckenridge, F., Baruah-Young, J., Fletcher, G., Edwards, S., White, M. and Wiles

2 GENER 2026

Aquesta guia publicada per l’Association of Anaesthetists de Gran Bretanya i Irlanda, revisada en l’article científic de la revista Anaesthesia, ofereix orientacions basades en evidència sobre l’alletament després d’anestèsia o sedació. Recomana que les dones que estan alletant continuïn la lactància tan aviat com estiguin alertes i capaces de donar de mamar, sense necessitat de descartar la llet, ja que la majoria dels fàrmacs anestèsics i analgèsics no passen en quantitats significatives a la llet materna i no s’ha demostrat un impacte negatiu en els nadons.

L’article també assenyala que l’ús de fàrmacs com opioides i benzodiazepines s’ha de manejar amb precaució, observant el nadó per possibles signes de sedació o depressió respiratòria, especialment en bebès molt petits. A més, s’assenyala que no cal “pumping and dumping” de llet després de l’anestèsia normal i que s’hauria de fomentar l’alletament continu quan això sigui clínicament possible.

Pots consultar l’article complet a: https://associationofanaesthetists-publications.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/anae.70128

Mitchell, J., Jones, W., Morris, S., Cohen, M., Breckenridge, F., Baruah-Young, J., Fletcher, G., Edwards, S., White, M. and Wiles, M.D. (2026), Guidelines for anaesthesia and sedation for patients who are breastfeeding. Anaesthesia. https://doi.org/10.1111/anae.70128

Sánchez-Durán MÁ, Esperalba J, Scazzocchio E, Fernández-Torm I, Vázquez-Segura E, Gracia-Salazar O, Calveiro-Hermo M, Munrós-Feliu J, Francesch-Campi A, Alcoverro-Bedos L, Ribas-Tristany A, Del Viso-Lajara C, Mitjans-Carrasco J, Guerrero-Martínez M, Fernández-Rivas G, Zientalska AM, Liutsko L, Falguera-Puig G, Martínez-Bueno C, Maiz N, Gol R

9 GENER 2026

Aquest estudi analitza la seroprevalença del citomegalovirus (CMV) en dones embarassades i la incidència d’infecció primària durant el primer trimestre de gestació. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu i multicèntric realitzat en centres d’atenció primària (ASSIR) i hospitals de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb dones ateses entre octubre de 2022 i setembre de 2024.
D’un total de 3.357 dones incloses en l’anàlisi final, la seroprevalença de CMV va ser del 77,7% i el 22,1% van resultar seronegatives. Es van identificar cinc casos d’infecció primària, tots tractats segons els protocols establerts, sense detecció d’infecció fetal. Un únic nounat va donar positiu per CMV, però es va mantenir asimptomàtic.

Els resultats mostren que el cribratge universal de CMV en el primer trimestre és factible i ben acceptat en el sistema públic de salut. Tot i la baixa incidència d’infecció primària, la detecció precoç de dones seronegatives permet reforçar les mesures preventives i el seguiment durant l’embaràs.

Pots consultar l’article complet a: https://www.mdpi.com/2072-6643/17/19/3109

M. Á. Sánchez-Durán, J. Esperalba, E. Scazzocchio, et al., “ Universal Cytomegalovirus Screening in the First Trimester of Pregnancy: The Multicentre Observational Cohort Study in the Area of Barcelona (CITEMB Study),” BJOG: An International Journal of Obstetrics & Gynaecology (2026): 1–9, https://doi.org/10.1111/1471-0528.70137.

World Health Organization (WHO), 2025

L’objectiu d’aquesta guia és oferir recomanacions basades en l’evidència per prevenir, diagnosticar i tractar la infertilitat. Proporciona una base perquè els països puguin adoptar, adaptar o actualitzar les seves guies clíniques nacionals sobre infertilitat. La implementació de les recomanacions que conté aquesta guia ajudarà a reduir les desigualtats globals en la disponibilitat, l’accessibilitat, l’acceptabilitat i la qualitat de l’atenció a la fertilitat, i donarà suport a l’accés universal a l’atenció sanitària.

Descarregar document

FEDALMA, 2025

Aquesta guia, elaborada per FEDALMA, recull i explica de forma clara i accessible els drets legals i laborals vinculats a la lactància i la conciliació familiar: permisos per naixement, lactància, reduccions de jornada, viatges amb llet materna, i també orientacions en casos de separació o divorci.
El seu objectiu és empoderar famílies lactants perquè coneguin i puguin exercir els seus drets laborals i socials sense por: des del dret de gaudir d’hores de lactància al treball, fins al dret a transportar llet materna en viatges, o acollir-se a eines legals en situacions familiars diverses.
Aquesta publicació es presenta com una eina útil per a mares, pares, famílies acollidores i professionals —una guia pràctica i fonamentada jurídicament per garantir la protecció de la lactància com a dret i fomentar una conciliació real.

Descarregar document

Barcelona, 10 de novembre de 2025 — En una notícia recent publicada a Social.cat, Gemma Falguera, coordinadora del grup de treball de violència obstètrica de l’Associació Catalana de Llevadores (ACL), ha subratllat que les actuacions impulsades els darrers anys per abordar aquesta problemàtica han significat “un pas molt gran”, ja que “institucionalment s’ha posat el focus en el problema”.

Gemma Falguera també ha assenyalat que encara hi ha reptes pendents per garantir una atenció respectuosa i humanitzada en el part. Entre aquests, destaca que “encara no hi ha centres de naixement a tot el territori català” i que el nombre de llevadores és “insuficient”, especialment en un context de moltes jubilacions.

“si no garantim professionals sanitàries especialitzades, difícilment es podrà evitar la violència obstètrica”.
En aquest sentit, defensa que el model ‘one to one’ —una llevadora per cada dona de part— és “indubtablement el model a seguir”.

L’ACL continua treballant per promoure una atenció al part basada en l’evidència científica, el respecte a les decisions de les dones i la presència suficient de professionals de llevadoria a tot el territori.

Pots llegir la notícia completa a Social.cat

Reyes-Lacalle, A.; Cabedo-Ferreiro, R.M.; Cos-Busquets, J.; Liutsko, L.; Colldeforns-Vidal, M.; García-Sierra, R.; Vicente-Hernández, M.M.; Gómez-Masvidal, M.; Montero-Pons, L.; López-Gimeno, E.; et al.

29 SETEMBRE 2025

L’estudi, dut a terme a l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona amb 411 participants, analitza les taxes de lactància en el moment de l’alta hospitalària i al primer mes postpart, així com els factors que afavoreixen o dificulten la lactància materna.

Principals resultats: A l’alta hospitalària, el 79 % de dones donaven el pit de manera exclusiva, i 64 % al mes postpart. Els factors associats a una major prevalença de lactància materna exclusiva van ser tenir més de 25 anys, estudis universitaris i parella amb permís de paternitat. En canvi, la malaltia mental, la cirurgia mamària i la hipertensió materna es van associar a una major utilització de lactància artificial. No es va trobar relació entre l’ús d’accessoris i la interrupció o manteniment de la lactància exclusiva.

Conclusions: L’estudi destaca la importància de formar i actualitzar els professionals sanitaris en els factors predictius de dificultats en la lactància, així com de desenvolupar intervencions educatives i comunitàries per augmentar la consciència sobre la seva importància. També proposa intervencions individualitzades dirigides a poblacions vulnerables (mares joves, amb menor nivell educatiu o patologies) i recorda que tant el permís de maternitat com el de paternitat tenen un impacte positiu en la lactància, però que encara queda camí per recórrer.

Pots consultar l’article complet a: https://doi.org/10.3390/nu17193109

Reyes-Lacalle, A.; Cabedo-Ferreiro, R.M.; Cos-Busquets, J.; Liutsko, L.; Colldeforns-Vidal, M.; García-Sierra, R.; Vicente-Hernández, M.M.; Gómez-Masvidal, M.; Montero-Pons, L.; López-Gimeno, E.; et al. Characteristics, Preventive Factors, and Barriers to Breastfeeding and Mixed Feeding in the First Month of Life in Barcelona: The Multicenter Observational Study GREEN MOTHER. Nutrients 2025, 17, 3109. https://doi.org/10.3390/nu17193109

Roser Palau-Costafreda, Lluna Orus-Covisa, Edgar Vicente-Castellví, Xavier Espada-Trespalacios, Albert Medina Català, Carlota Alcover, Noemí Obregón Gutiérrez, Ramon Escuriet, Eva Padrosa

15 SETEMBRE 2025

A Espanya, l’atenció al part és majoritàriament hospitalària i dirigida per obstetres. L’any 2017 es va obrir a Catalunya la primera Unitat de Naixement liderada per llevadores (MLU), amb l’objectiu de promoure el part fisiològic i reduir intervencions innecessàries.

L’anàlisi de les dades (2017–2022) mostra que la demanda de l’MLU es va triplicar i que les dones ateses eren majoritàriament embarassades de baix risc. La meitat de les que van planificar parir-hi van iniciar el treball de part a la unitat, assolint un 92,3% de parts vaginals espontanis i només un 4,1% de cesàries.
A més, l’impacte es va estendre a tot l’hospital: les cesàries es van reduir del 23,5% al 13,5% i els parts espontanis van augmentar fins al 78,7%. No obstant això, després del tancament de la unitat el 2022, aquests bons resultats van regressar.

L’experiència demostra que les MLU són segures i efectives per reduir les intervencions en sistemes altament medicalitzats, beneficiant tant les dones usuàries com l’entorn hospitalari en general.

Impact of Midwifery-led units in Spain: lessons from the first 5 years, Health Policy, 2025, 105441, ISSN 0168-8510, https://doi.org/10.1016/j.healthpol.2025.105441

(https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0168851025001964)