Lidia Saiz-Sans, Esther Crespo-Mirasol, Maria Teresa Lluch-Canut, Helena Viñas-Llebot

29 Juny 2026

Aquest estudi qualitatiu explora les experiències sexoafectives de les dones i de les seves parelles durant el primer any després del part, analitzant els factors biològics, psicològics i socials que influeixen en aquesta etapa, així com les estratègies que desenvolupen per adaptar-se als canvis derivats de la maternitat i la paternitat.

Entre els principals resultats, la recerca identifica que el dolor durant les relacions sexuals, els canvis en la imatge corporal, la càrrega física i emocional de la criança i la manca de coresponsabilitat poden afectar la salut sexoafectiva de les parelles en el postpart. L'estudi també posa en relleu el paper de la comunicació, el respecte als diferents ritmes i desitjos sexuals, el suport mutu i la cerca d'assessorament professional com a elements clau per afavorir l'adaptació i el benestar de les famílies.

International Confederation of Midwives, ICM, 10 FEBRER 2026

La Confederació Internacional de Matronas (ICM) ha publicat la Terminologia de Matroneria: guia de referència per a traduccions estandarditzades al castellà i al francès, amb l’objectiu d’unificar i clarificar el vocabulari utilitzat en l’àmbit de la llevadoria a nivell internacional. Aquesta guia ofereix una referència comuna per garantir la coherència terminològica en documents, publicacions i comunicacions professionals relacionades amb la pràctica de la llevadoria.

Descarrega la guia completa...

2 març 2026

La qualitat de la formació de les llevadores internes residents (LLIRs) constitueix un element essencial del sistema sanitari públic i és una preocupació central per a l’Associació Catalana de Llevadores, (ACL). Garantir aquesta qualitat implica disposar de professionals amb experiència i especial motivació, amb temps estructurat i condicions organitzatives adequades per desenvolupar tant l’activitat assistencial com la docent amb els estàndards exigibles.

Cal tenir en compte que la realitat dels models de reconeixement econòmic docent de la tasca que les llevadores desenvolupen en la formació de les LLIRS ha estat diversa segons els diferents àmbits assistencials i proveïdors de salut, des del reconeixement sols de la tutora docent fins al reconeixement d’altres llevadores que participen activament en la formació de les LLIRs com col·laboradores docents.

La figura de col·laboradora docent, mitjançant un sistema d’acreditació, garanteix que les llevadores que assumeixen aquesta responsabilitat compleixin uns criteris específics per desenvolupar la formació de les LLIRs i que ho facin des d’una motivació professional específica en l’àmbit docent. Aquesta funció comporta responsabilitats addicionals que s’afegeixen a l’activitat assistencial habitual, com el seguiment individualitzat de la LLIR, la coordinació amb la tutora i la participació en processos d’avaluació. Les llevadores, tant en l’àmbit hospitalari com en l’atenció primària, assumeixen des de fa anys responsabilitats docents rellevants, sovint sense un reconeixement homogeni.

Asociación Española de Psicología Perinatal (AEPP) 2025

Document dirigit a professionals amb l’objectiu de promoure un tractament informatiu rigorós, respectuós i lliure d’estigma sobre la salut mental durant l’embaràs i el postpart. La guia ofereix orientacions pràctiques per evitar el sensacionalisme i la simplificació, i inclou recomanacions sobre l’ús del llenguatge, les imatges i el tractament dels diferents formats informatius, contribuint així a una comunicació més responsable i basada en l’evidència científica.

• Descarregar document
  

Rosa Maria Cabedo-Ferreiro; Liudmila Liutsko; Judit Cos-Busquets; Rosa García-Sierra; Margalida Colldeforns-Vidal; Azahara Reyes-Lacalle; Pere Torán-Monserrat; M Mercedes Vicente-Hernández; Miriam Gómez-Masvidal; Concepció Violán; Laura Montero-Pons; Gemma Falguera-Puig; Gemma Cazorla-Ortiz

26 GENER 2026

Aquest estudi presenta el protocol d’una intervenció educativa i de suport dirigida a dones embarassades per valorar si pot augmentar la durada i l’exclusivitat de la lactància materna, millorar la dieta materna i reduir l’impacte ambiental associat a l’alimentació i als accessoris de lactància. L’intervenció inclou suport formatiu i materials sobre bones pràctiques en lactància, nutrició saludable i sostenibilitat ambiental, comparant un grup que rep aquesta intervenció amb un grup que rep l’atenció habitual. En tractar-se d’un protocol de recerca, la publicació no inclou encara resultats ni conclusions finals.

CAPS-RedCAPS, 2025

Es publiquen materials sobre menopausa i climateri elaborats en el marc del projecte “Salut per gaudir sense límit d’edat”, impulsat pel CAPS (Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris) amb el suport de l’Instituto de las Mujeres.

Els continguts ofereixen informació rigorosa i amb perspectiva de gènere sobre: la menopausa i la perimenopausa, la sexualitat, la sensualitat i el plaer en aquesta etapa vital, la morbiditat diferencial i la salut de les dones.

Els materials inclouen guies, audiovisuals i podcasts, adreçats a professionals de la salut i a l’àmbit comunitari, amb l’objectiu d’afavorir una mirada integral i un acompanyament informat de la menopausa.

Accés als materials: https://capsmujeresysalud.org/proyecto-salud-para-disfrutar-sin-limite-de-edad/

Mitchell, J., Jones, W., Morris, S., Cohen, M., Breckenridge, F., Baruah-Young, J., Fletcher, G., Edwards, S., White, M. and Wiles

2 GENER 2026

Aquesta guia publicada per l’Association of Anaesthetists de Gran Bretanya i Irlanda, revisada en l’article científic de la revista Anaesthesia, ofereix orientacions basades en evidència sobre l’alletament després d’anestèsia o sedació. Recomana que les dones que estan alletant continuïn la lactància tan aviat com estiguin alertes i capaces de donar de mamar, sense necessitat de descartar la llet, ja que la majoria dels fàrmacs anestèsics i analgèsics no passen en quantitats significatives a la llet materna i no s’ha demostrat un impacte negatiu en els nadons.

L’article també assenyala que l’ús de fàrmacs com opioides i benzodiazepines s’ha de manejar amb precaució, observant el nadó per possibles signes de sedació o depressió respiratòria, especialment en bebès molt petits. A més, s’assenyala que no cal “pumping and dumping” de llet després de l’anestèsia normal i que s’hauria de fomentar l’alletament continu quan això sigui clínicament possible.

Pots consultar l’article complet a: https://associationofanaesthetists-publications.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/anae.70128

Mitchell, J., Jones, W., Morris, S., Cohen, M., Breckenridge, F., Baruah-Young, J., Fletcher, G., Edwards, S., White, M. and Wiles, M.D. (2026), Guidelines for anaesthesia and sedation for patients who are breastfeeding. Anaesthesia. https://doi.org/10.1111/anae.70128