Lidia Saiz-Sans, Esther Crespo-Mirasol, Maria Teresa Lluch-Canut, Helena Viñas-Llebot

29 Juny 2026

Aquest estudi qualitatiu explora les experiències sexoafectives de les dones i de les seves parelles durant el primer any després del part, analitzant els factors biològics, psicològics i socials que influeixen en aquesta etapa, així com les estratègies que desenvolupen per adaptar-se als canvis derivats de la maternitat i la paternitat.

Entre els principals resultats, la recerca identifica que el dolor durant les relacions sexuals, els canvis en la imatge corporal, la càrrega física i emocional de la criança i la manca de coresponsabilitat poden afectar la salut sexoafectiva de les parelles en el postpart. L'estudi també posa en relleu el paper de la comunicació, el respecte als diferents ritmes i desitjos sexuals, el suport mutu i la cerca d'assessorament professional com a elements clau per afavorir l'adaptació i el benestar de les famílies.

Rosa Maria Cabedo-Ferreiro; Liudmila Liutsko; Judit Cos-Busquets; Rosa García-Sierra; Margalida Colldeforns-Vidal; Azahara Reyes-Lacalle; Pere Torán-Monserrat; M Mercedes Vicente-Hernández; Miriam Gómez-Masvidal; Concepció Violán; Laura Montero-Pons; Gemma Falguera-Puig; Gemma Cazorla-Ortiz

26 GENER 2026

Aquest estudi presenta el protocol d’una intervenció educativa i de suport dirigida a dones embarassades per valorar si pot augmentar la durada i l’exclusivitat de la lactància materna, millorar la dieta materna i reduir l’impacte ambiental associat a l’alimentació i als accessoris de lactància. L’intervenció inclou suport formatiu i materials sobre bones pràctiques en lactància, nutrició saludable i sostenibilitat ambiental, comparant un grup que rep aquesta intervenció amb un grup que rep l’atenció habitual. En tractar-se d’un protocol de recerca, la publicació no inclou encara resultats ni conclusions finals.

Mitchell, J., Jones, W., Morris, S., Cohen, M., Breckenridge, F., Baruah-Young, J., Fletcher, G., Edwards, S., White, M. and Wiles

2 GENER 2026

Aquesta guia publicada per l’Association of Anaesthetists de Gran Bretanya i Irlanda, revisada en l’article científic de la revista Anaesthesia, ofereix orientacions basades en evidència sobre l’alletament després d’anestèsia o sedació. Recomana que les dones que estan alletant continuïn la lactància tan aviat com estiguin alertes i capaces de donar de mamar, sense necessitat de descartar la llet, ja que la majoria dels fàrmacs anestèsics i analgèsics no passen en quantitats significatives a la llet materna i no s’ha demostrat un impacte negatiu en els nadons.

L’article també assenyala que l’ús de fàrmacs com opioides i benzodiazepines s’ha de manejar amb precaució, observant el nadó per possibles signes de sedació o depressió respiratòria, especialment en bebès molt petits. A més, s’assenyala que no cal “pumping and dumping” de llet després de l’anestèsia normal i que s’hauria de fomentar l’alletament continu quan això sigui clínicament possible.

Pots consultar l’article complet a: https://associationofanaesthetists-publications.onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1111/anae.70128

Mitchell, J., Jones, W., Morris, S., Cohen, M., Breckenridge, F., Baruah-Young, J., Fletcher, G., Edwards, S., White, M. and Wiles, M.D. (2026), Guidelines for anaesthesia and sedation for patients who are breastfeeding. Anaesthesia. https://doi.org/10.1111/anae.70128

Sánchez-Durán MÁ, Esperalba J, Scazzocchio E, Fernández-Torm I, Vázquez-Segura E, Gracia-Salazar O, Calveiro-Hermo M, Munrós-Feliu J, Francesch-Campi A, Alcoverro-Bedos L, Ribas-Tristany A, Del Viso-Lajara C, Mitjans-Carrasco J, Guerrero-Martínez M, Fernández-Rivas G, Zientalska AM, Liutsko L, Falguera-Puig G, Martínez-Bueno C, Maiz N, Gol R

9 GENER 2026

Aquest estudi analitza la seroprevalença del citomegalovirus (CMV) en dones embarassades i la incidència d’infecció primària durant el primer trimestre de gestació. Es tracta d’un estudi observacional prospectiu i multicèntric realitzat en centres d’atenció primària (ASSIR) i hospitals de Barcelona i la seva àrea metropolitana, amb dones ateses entre octubre de 2022 i setembre de 2024.
D’un total de 3.357 dones incloses en l’anàlisi final, la seroprevalença de CMV va ser del 77,7% i el 22,1% van resultar seronegatives. Es van identificar cinc casos d’infecció primària, tots tractats segons els protocols establerts, sense detecció d’infecció fetal. Un únic nounat va donar positiu per CMV, però es va mantenir asimptomàtic.

Els resultats mostren que el cribratge universal de CMV en el primer trimestre és factible i ben acceptat en el sistema públic de salut. Tot i la baixa incidència d’infecció primària, la detecció precoç de dones seronegatives permet reforçar les mesures preventives i el seguiment durant l’embaràs.

Pots consultar l’article complet a: https://www.mdpi.com/2072-6643/17/19/3109

M. Á. Sánchez-Durán, J. Esperalba, E. Scazzocchio, et al., “ Universal Cytomegalovirus Screening in the First Trimester of Pregnancy: The Multicentre Observational Cohort Study in the Area of Barcelona (CITEMB Study),” BJOG: An International Journal of Obstetrics & Gynaecology (2026): 1–9, https://doi.org/10.1111/1471-0528.70137.