Articles

Pla de salut de Catalunya 2021-2025

2021, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut

La Catalunya d’avui és part d’aquest món en crisi, en procés de canvi altament accelerat, que és capaç de generar grans avenços, però que alhora necessita trobar respostes a un entorn de complexitat i d’incertesa.

L’emergència de la COVID-19 ha demostrat la resiliència del sistema sanitari, però també ha fet aforar algunes insufciències acumulades al llarg dels anys. En l’àmbit social, l’impacte de la pandèmia fa preveure l’empitjorament de les condicions de vida de la població i l’augment de col·lectius en situació de vulnerabilitat, amb els efectes que això tindrà sobre la seva salut. Més enllà de la capacitat de resposta sanitària a la pandèmia, la crisi de la COVID-19 ha posat de manifest que aquesta resposta sanitària ha estat imprescindible per abordar la complexitat de les necessitats de salut de les persones2, però no sufcient.

En conseqüència, el nou Pla de salut ha d’encarar el repte de millorar els resultats en salut i benestar de la població adoptant una visió més àmplia del concepte de salut i avançar en la transformació del sistema.

Professional Framework for Midwifery

International Confederation of Midwives, ICM, JUNY 2025

Implementació del Marc Professional per a la Llevadoria

Aquesta guia està pensada per donar suport a llevadores i a tots els agents implicats en l’enfortiment, la planificació i la prestació dels serveis de salut sexual, reproductiva, materna, neonatal i de la infància (SSRMiN). Proporciona una orientació clara i pràctica per implementar el Marc Professional per a la Llevadoria, elaborat per la Confederació Internacional de Llevadores (ICM).

Dividida en tres seccions, la guia:
Explica els fonaments clau del Marc: la definició de llevadora, la filosofia i el model d’atenció, i les competències essencials. Desenvolupa la relació i interdependència entre els diferents elements del Marc.
Ofereix un enfoc operatiu per aplicar-lo a la pràctica, amb exemples d’implementació en diferents països.

Amb aquesta guia, es pretén facilitar l’ús del Marc com a eina per a la millora dels serveis de llevadoria i per promoure sistemes de salut més eficaços, respectuosos i centrats en les necessitats de les dones i les famílies.

Descarrega la guia completa...

Characteristics, Preventive Factors, and Barriers to Breastfeeding and Mixed Feeding in the First Month of Life in Barcelona: The Multicenter Observational Study GREEN MOTHER

Reyes-Lacalle, A.; Cabedo-Ferreiro, R.M.; Cos-Busquets, J.; Liutsko, L.; Colldeforns-Vidal, M.; García-Sierra, R.; Vicente-Hernández, M.M.; Gómez-Masvidal, M.; Montero-Pons, L.; López-Gimeno, E.; et al.

29 SETEMBRE 2025

L’estudi, dut a terme a l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona amb 411 participants, analitza les taxes de lactància en el moment de l’alta hospitalària i al primer mes postpart, així com els factors que afavoreixen o dificulten la lactància materna.

Principals resultats: A l’alta hospitalària, el 79 % de dones donaven el pit de manera exclusiva, i 64 % al mes postpart. Els factors associats a una major prevalença de lactància materna exclusiva van ser tenir més de 25 anys, estudis universitaris i parella amb permís de paternitat. En canvi, la malaltia mental, la cirurgia mamària i la hipertensió materna es van associar a una major utilització de lactància artificial. No es va trobar relació entre l’ús d’accessoris i la interrupció o manteniment de la lactància exclusiva.

Conclusions: L’estudi destaca la importància de formar i actualitzar els professionals sanitaris en els factors predictius de dificultats en la lactància, així com de desenvolupar intervencions educatives i comunitàries per augmentar la consciència sobre la seva importància. També proposa intervencions individualitzades dirigides a poblacions vulnerables (mares joves, amb menor nivell educatiu o patologies) i recorda que tant el permís de maternitat com el de paternitat tenen un impacte positiu en la lactància, però que encara queda camí per recórrer.

Pots consultar l’article complet a: https://doi.org/10.3390/nu17193109

Reyes-Lacalle, A.; Cabedo-Ferreiro, R.M.; Cos-Busquets, J.; Liutsko, L.; Colldeforns-Vidal, M.; García-Sierra, R.; Vicente-Hernández, M.M.; Gómez-Masvidal, M.; Montero-Pons, L.; López-Gimeno, E.; et al. Characteristics, Preventive Factors, and Barriers to Breastfeeding and Mixed Feeding in the First Month of Life in Barcelona: The Multicenter Observational Study GREEN MOTHER. Nutrients 2025, 17, 3109. https://doi.org/10.3390/nu17193109

Impact of Midwifery-led units in Spain: lessons from the first 5 years

Roser Palau-Costafreda, Lluna Orus-Covisa, Edgar Vicente-Castellví, Xavier Espada-Trespalacios, Albert Medina Català, Carlota Alcover, Noemí Obregón Gutiérrez, Ramon Escuriet, Eva Padrosa

15 SETEMBRE 2025

A Espanya, l’atenció al part és majoritàriament hospitalària i dirigida per obstetres. L’any 2017 es va obrir a Catalunya la primera Unitat de Naixement liderada per llevadores (MLU), amb l’objectiu de promoure el part fisiològic i reduir intervencions innecessàries.

L’anàlisi de les dades (2017–2022) mostra que la demanda de l’MLU es va triplicar i que les dones ateses eren majoritàriament embarassades de baix risc. La meitat de les que van planificar parir-hi van iniciar el treball de part a la unitat, assolint un 92,3% de parts vaginals espontanis i només un 4,1% de cesàries.
A més, l’impacte es va estendre a tot l’hospital: les cesàries es van reduir del 23,5% al 13,5% i els parts espontanis van augmentar fins al 78,7%. No obstant això, després del tancament de la unitat el 2022, aquests bons resultats van regressar.

L’experiència demostra que les MLU són segures i efectives per reduir les intervencions en sistemes altament medicalitzats, beneficiant tant les dones usuàries com l’entorn hospitalari en general.

Impact of Midwifery-led units in Spain: lessons from the first 5 years, Health Policy, 2025, 105441, ISSN 0168-8510, https://doi.org/10.1016/j.healthpol.2025.105441

(https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0168851025001964)

La necesidad de apoyo psicoemocional a los hombres durante la paternidad. Estudio cualitativo

Ariadna Cirera Autet, Ester Muñoz-Sellés, María Monreal Barba y Judit Tarrés Rovira

JUNY 2022

Aquest treball aporta una mirada profunda i necessària sobre les vivències emocionals dels homes durant la paternitat i destaca la manca d'espais i recursos que els acompanyin en aquest procés. L’estudi identifica barreres, expectatives socials i emocions sovint invisibilitzades, i planteja línies d’acció per millorar l’acompanyament perinatal des d’una perspectiva inclusiva.

Descarregar document...

Atención Primaria, Volume 57, Issue 12, 2025, 103341, ISSN 0212-6567, https://doi.org/10.1016/j.aprim.2025.103341. (https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0212656725001271)

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per comprendre el comportament dels usuaris i millorar la seva experiència al nostre portal. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies. Si continues utilitzant aquest lloc assumirem que estàs d'acord.