Vivències de les llevadores de l'ACL en els camps de refugiats a Grècia
Thessaloniki, febrer 2017
Quan ens comencem a acostar al camp, la respiració es fa més intensa i el cor comença a bategar amb més força. Tants cops veient imatges a la televisió, tants documentals relatant els drames del Mediterrani i avui els veurem de primera mà.
Fa vent, el camp està a la vora d'una gran autopista, és un descampat trist on hi ha una nau industrial abandonada. Ni el fred gèlid ni el vent, impedeixen a uns nens jugar amb un munt d'imaginació amb un carro de la compra oxidat.
A dintre la nau, la vida continua com si es tractés d'un petit poble. Les dones preparen l'esmorzar i els homes s'afaiten davant d'uns miralls improvisats. Tot igual que a qualsevol altre lloc del món, tot tan diferent, ells han hagut de deixar la seva vida, les seves esperances i el seu futur lluny d'aquí.
Uns nens volen que entri a la seva tenda. No goso, però la dona que està a dintre envoltada de farcellets de col que va fregint m'agafa la mà i amb un somriure ben dolç em declara una invitació, aquí començo a comprendre que ens entenem sense paraules. Dintre la tenda asseguda a terra observo l'interior intentant que no se'm noti. És un espai petit que serveix de casa a 5 nens i la seva mare, un espai on ara mateix hi ha tot el material que tenen, tot el que han pogut preservar de la seva vida anterior. El nen que s'asseu el meu costat, l'Abdul, fa una estona dibuixava avions amb la bandera d'Alemanya, ell ho té molt clar: "el meu pare és a Alemanya i pròximament ens reunirem amb ell". La mare continua fent farcellets amb tot l'amor del món, el primer me'l dóna a tastar a mi...mmmm, quina meravella!
A Grècia, ens trobem davant d'un moment de canvi, s'està intentat tancar els camps de refugiats per portar les persones en altres indrets en condicions més dignes. Dues situacions aparentment molt diferents: un camp de refugiats convencional (Kalachori) i altres diferents localitzacions com edificis en desús, hostals, o apartaments (aïllats o uns propers a altres). El que acaba creant tot això són grans desigualtats depenen de la sort que et toqui un o altre. La realitat que ens trobem és que majoritàriament les persones en apartaments tenen sensació de soledat i d'abandonament per part de les institucions. Potser no passen fred però tenen altres mancances que no tenien al camp, en els camps encara que les instal·lacions eren deficients, mai faltava el menjar o l'assistència mèdica. Com a exemple els nens els venia a buscar cada dia l'autocar per anar a l'escola, en els apartaments això és fa més complicat.
Com a llevadora la nostra feina es basava a assegurar un control a l'embaràs digne, un acompanyament a la lactància i un suport en la correcta alimentació dels nens fins als dos anys. Intentàvem empoderar les dones davant de les situacions que es podien trobar als hospitals grecs en el moment del part. Li donàvem gran importància a fer plans de part en diferents idiomes per assegurar que es respectessin els drets bàsics i fonamentals de les dones com a poder alletar el seu fill i poder parir per via vaginal, si aquest és el desig i no hi ha cap impediment mèdic. Les dones i més en aquestes circumstàncies són els pilars de les societats. "Si cuides una dona, cuides de tota una família" i això intenta fer l'ONG amb la qual vam anar a treballar Nurture project.
Després d'aquesta experiència la frase que més ens ve al camp és "on hi ha vida hi ha esperança" encara que a vegades sembli pràcticament impossible de continuar pensant. Ells són els supervivents de la guerra, de la travessa al Mediterrani, d'un llarg seguit de pedres en el camí, que acaben en una Europa que no sap ni vol respondre al greu problema humanitari. Hem vist gent valenta i forta però ja cansada d'una situació que sembla no tenir fi "només vull tenir una feina, que els meus fills vagin a l'escola i deixar de veure passar la nostra vida".
La paraula guerra ha agafat un altre sentit, una altra magnitud des d'aquest viatge, un sentit ple, del que significa, morts, paisatges devastats, migracions i generacions senceres amb somnis esvaïts.