ficken porno lesben porno oma ficken ficken porno deutsche porno deutsche kostenlose porno porno frei porno porno video porno deutsche

Núria Mateu Vaqué - llevadora jubilada

Us presentem... la Núria Mateu Vaqué, una gran llevadora i una bellíssima persona.

Quan temps fa que estàs jubilada?
Em vaig jubilar el passat 11 de novembre de 2015.

On has treballat? En quins àmbits?
Una vegada acabada la carrera, vaig treballar un any de llevadora a Barcelona a la privada. A l’any següent vaig començar al Hospital Josep Trueta de Girona, l'antigament anomenat Hospital Álvarez de Castro, sempre en el àmbit de la sala de Parts. Durant 11 anys vaig fer torns rotatoris, i els últims 30 anys he treballat de nits. Al començament d’estar a l’Hospital vaig col·laborar amb la posada en marxa de Grups per la preparació al part.
Durant deu anys, juntament amb la Mª Àngels Mutge que és infermera de nounats, vaig formar part del Grup de Suport a l’alletament matern de l’Hospital Josep Trueta. Aquesta època va ser molt gratificant, la recordo amb molta estima, vaig aprendre molt de les mares. I també he estat treballant com a monitora de massatge infantil.

Quan temps has estat treballant de llevadora?
Durant 42 anys

Per què vas decidir ser llevadora?
És una carrera en la que sempre havia pensat i hem feia molta il·lusió.

Quins estudis vas fer per ser llevadora? Després del Batxiller superior vaig entrar, previ examen d’ingrés, a l'Escola de Infermeria de l’Hospital Trueta, hi vaig estar durant tres anys en règim intern. Una vegada acabada la formació vaig fer l'especialitat a la Maternitat de la Diputació de Barcelona, la formació durava dotze mesos i havíem d’estar internes durant la formació. També vaig fer la convalidació del Títol de ATS per el de Diplomat.

Com estava el mercat laboral per una llevadora en aquella època?
Aquí a Girona no hi havien places, però era una especialitat que no es triava massa.

Quins creus que són els canvis més importants que ha viscut la professió de llevadora en tot aquest temps?
Les llevadores han estat un col·lectiu amb capacitat d'evolucionar i adaptar-se. Evolucionar en quant a la formació ja que hem tingut que passar per diferents titulacions (unificació de les carreres de practicant, infermera i llevadora amb el títol de ATS), especialitat de llevadora i diplomada fins arribar a l’actualitat que tenim la figura de la LLIR. I adaptar-se, en quan a les necessitats de la dona segons l’evolució social. És important ressaltar el buit de formació que hi va haver entre el període 1986 al 1994 en el que es varen tancar les escoles per formació de llevadores, comportant una mancança important de professionals. Als anys 50 molts parts es feien a casa, això requeria una adaptació per part de la llevadora en quan a la manera de treballar i a les condicions especialment en el àmbit rural. Més endavant, la major part de les dones parien en els hospitals, el que comportava una altre forma de treballar. Actualment, s’està potenciant el part natural dins els hospitals, creant així una nova forma d’assistir el part. En aquesta adaptació també hi podem afegir la multiculturalitat que se està vivint degut a les diferents ètnies, això comporta una altre adaptació a les diferents cultures i a la dificultat idiomàtica. Al principi de la immigració ens trobàvem en que moltes senyores venien amb la mateixa cartilla de la seguretat social, les històries clíniques no lligaven en res, ja que, eren persones diferents amb la mateixa cartilla. Amb el pas del temps les llevadores han anat trobant el seu espai, treballant per aconseguir nous reptes. Personalment crec que encara hi ha molts reptes per superar i per els que lluitar per continuar treballant amb les nostres competències.

Com creus que la societat veia la figura de la llevadora en aquella època? I com la veu ara? Quins creus que són els canvis més importants?
Abans la figura de la llevadora era més representativa a nivell familiar, sobretot en el medi rural on la seva feina era més valorada per la dificultat que comportava. Quan una dona es posava de part, sovint la llevadora havia de quedar-se a casa la partera diversos dies. Actualment la figura de la llevadora ha canviat, la seva feina no es centra només durant el part. Ara la llevadora està present en la vida de la dona en molts camps: la visita pre-concepcional, control i seguiment de l’embaràs, classes d’educació maternal, part, postpart, classes de post part, lactància, massatge infantil, visites ginecològiques, planificació familiar, menopausa.... i moltes coses més.

Què era millor abans que ara?
Unes de les coses bones d'abans era el ambient hospitalari. Érem com una petita gran família, tothom es coneixia. Actualment degut a l'envergadura de l’Hospital això és impossible.

Què ha millorat?
Han millorat moltes coses: la formació de les llevadores, l’assistència: diagnòstic, seguiment, acompanyament de les parelles. Abans els pares no podien entrar a les dilatacions ni paritori perquè les habitacions eren compartides amb altres senyores. Actualment, la figura paterna està més present en tot el procés del part. Les instal·lacions: les sales de dilatació i postpart no estaven diferenciades, a partir de l’any 1977 aproximadament es van separar el que eren les habitacions de dilatació i la zona de post part. El material: quan jo vaig començar a l’hospital no hi havia monitors, ni ecògraf, ni sonycaid. Això comportava moltes sorpreses al hora del part degut a la manca de diagnòstic. Sempre fèiem servir l’estetoscopi de Pinard i el control de les contraccions amb la mà. Les gestants, tenen a l’abast molta informació en general i diverses opcions de com voldran que sigui el seu part.

Com creus que han canviat les mares i les famílies en el transcurs dels anys?
Les mares actualment tenen que compaginar la vida laboral amb la maternitat amb les dificultats que això pot comportar. Per exemple: problemes per continuar l'alletament matern. La legislació espanyola no contempla l’amplitud de les baixes maternals com succeeix en altres països. Una altra canvi important és que la maternitat comença més tard comportant moltes vegades gestacions de risc, prematuritat, gestacions múltiples... per contra hi ha molts més avenços tecnològics en tots els àmbits tant a nivell obstètric com en els nounats. Als anys 60 hi va haver una davallada de la lactància materna degut a la industrialització i la manca de referents, abans les famílies vivien més juntes i sovint la filla havia vist a la seva mare donar el pit a un dels seus germans o germanes. I també perquè es separaven els recent nascuts de les seves mares per a l’administració de sueros i biberons.

Tornaries a ser llevadora?
Sens dubte! Tantes vegades com fos possible, ja que el balanç de tots aquets anys és molt positiu i he gaudit molt de la meva feina.

Explica’ns una anècdota... 
"Doncs una vegada va ingressar una gestant de Gàmbia amb el seu acompanyant gambià, ell no volia passar a la sala de dilatació. I juntament amb les companyes el vàrem animar a passar per fer-li companyia, finalment ell va acceptar. Al cap d’una estona van trucar al timbre de sala de parts, era un altre gambià que demanava per la senyora. Quan li vaig preguntar qui era ell em va respondre: “el marido!”. Llavors li vaig preguntar qui era l’home que estava a dintre de la sala de dilatació i em va dir que era un veí!"

"Un altre anècdota divertida és veure la interpretació que fan els acompanyants i /o marits de com han de posar-se els peücs a sala de parts: alguns se’ls posen al cap, altres com si fos un mitjó (es treuen les sabates o sandàlies, se’ls posen i després es tornen a calçar) i fins i tot he vist qui se’ls posa de manoples."

 

.

xnxx xxx porn tube porn porn video free sex free porn sex tube porn free sex

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per comprendre el comportament dels usuaris i millorar la seva experiència al nostre portal. Pots canviar la configuració o obtenir més informació a la nostra política de cookies. Si continues utilitzant aquest lloc assumirem que estàs d'acord.