Diagnosis de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situació de violència masclista
2016. Grup d'Investigació Antígona de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’informe que es presenta és el resultat del diagnòstic de la Xarxa d’Atenció i Recuperació Integral per a les dones en situacions de violència masclista, encàrrec de l’Institut Català de les Dones al Grup de recerca Antígona, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la col·laboració del Departament d’Interior, del Departament de Justícia i de la Secretaria de Família.
Posicionament de l’ACL contra la violència masclista
25 novembre 2018
Dia Internacional Contra la Violència Masclista
A Europa, una de cada tres dones ha patit violència física o sexual durant la seva infantesa a mans d'un adult i, a Catalunya, una de cada quatre dones ha estat víctima d'un atac masclista d'extrema gravetat.
Com a professionals referents en la Salut Sexual i Reproductiva de les dones, les llevadores les acompanyem des de l'adolescència fins a l'edat adulta. Dintre de la nostra tasca assistencial tenim l'oportunitat i responsabilitat de detectar qualsevol classe de violència masclista: física, psíquica, sexual, econòmica i social, i prendre les accions necessàries de suport i coordinació amb altres serveis perquè rebin l’ atenció integral que mereixen. Tenim l'obligació d'estar formades en aquest tema, participar en els equips multidisciplinaris que intervenen en l'atenció davant aquest problema que no només afecta les dones, sinó també als seus fills.
Avui dia 25 de novembre, Dia Internacional Contra la Violència Masclista, l' Associació Catalana de Llevadores repulsa qualsevol acte de violència cap a les dones. Associació Catalana de Llevadores www.llevadores.
Informe UMAMANITA
Umamanita
Encuesta sobre la Calidad de la Atención Sanitaria en Casos de Muerte Intrauterina
Aquest informe presenta els resultats d'una recerca sobre la qualitat de l'atenció sanitària en casos de mort intrauterina en el sistema sanitari espanyol. L'estudi explora les bones pràctiques en l'atenció sobre la base de la participació de 796 dones que van respondre a un qüestionari detallat. En aquesta introducció s'aclareixen alguns fonaments de l'estudi, tals com, la naturalesa de la mort i el dol perinatal, i la demanda a la qual la recerca respon.
L’Observatori de Drets Sexuals i Reproductius
L’Observatori es converteix en un espai de denúncia des d’on es recolliran i s’estudiaran totes les situacions de vulneracions dels DSiR rebudes a través del web on qualsevol persona, professional o usuària, podrà exposar el seu cas. Una experiència innovadora on s’analitzaran totes les referències i es faran informes públics amb la finalitat d’incidir i transformar les polítiques públiques i els serveis destinats a garantir els DSiR al nostre territori.
Els drets sexuals i reproductius, en tant que Drets Humans, són imprescindibles per assolir una vida digna i les societats no poden ser justes sense el reconeixement, la garantia i el ple exercici d’aquests drets. Si no es garanteixen, es vulneren i, per tant, es vulneren els Drets Humans.
Disruptors endocrins i embaràs
setembre 2018
La guia per a llevadores “DISRUPTORS ENDOCRINS I GESTACIÓ. QUÈ CAL SABER? QUÈ CAL ACONSELLAR?” i el tríptic per a les dones embarassades “EMBARÀS I DISRUPTORS ENDOCRINS. CONSELLS PER PROTEGIR LA MARE I EL NADÓ”, són documents elaborats per tal d’aportar informació als professionals sanitaris i a les futures mares sobre les substàncies d'ús habitual en el dia a dia i que poden tenir efectes perjudicials en el fetus.
Seguint les últimes recomanacions i basant-se en l'evidència científica, l’exposició a cosmètics i als productes de neteja de la llar o el consum d'aliments continguts en determinats recipients pot ocasionar l'acumulació de substàncies en la mare que poden arribar fins al fetus a través de la placenta, ocasionant una resposta alterada de les hormones tant de la mare com del nadó.
A continuació podeu trobar la guia per a llevadores, el tríptic per a les dones embarassades i bibliografia que aporta més pes a aquestes recomanacions.
Aquesta obra té una llicència de Creative Commons Reconeixement-NoComercial 4.0 Internacional
BIBLIOGRAFIA
Arbuckle T.E., Weiss L. , Fisher M., Hauser R., Dumas P., Bérubé R. et al. Maternal and infant exposure to environmental phenols as measured in multiple biological matrices. Science of the Total Environment. 2015; 508:575–584.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/25483107
Street ME, Angelini S, Bernasconi S, Burgio E, Cassio A, Catellani C et al. Current Knowledge on Endocrine Disrupting Chemicals (EDCs) from Animal Biology to Humans, from Pregnancy to Adulthood: Highlights from a National Italian Meeting. Int J Mol Sci. 2018 Jun; 19(6): 1647
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29865233
Darbre P.D. Endocrine Disruption and Human Health. London, UK, Elsevier, 2015.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10856020
Darbre PD. Endocrine Disruptors and Obesity. Curr Obes Rep. 2017 Mar;6(1):18-27.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5359373
Di Nardo JC, Downs CA. Dermatological and environmental toxicological impact of the sunscreen ingredient oxybenzone/benzophenone-3. J Cosmet Dermatol, 2018 Feb; 17(1):15-19.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29086472
EFSA Scientific Committee; Scientific Opinion on the hazard assessment of endocrine disruptors: scientific criteria for identification of endocrine disruptors and appropriateness of existing test methods for assessing effects mediated by these substances on human health and the environment. EFSA Journal, 2013; 11:3132. https://www.efsa.europa.eu/en/efsajournal/pub/3132
Espart Herrero, Anna. Anàlisi de la presència de disruptors endocrins en nounats. Disseny d’una guia de consells per evitar l’exposició a disruptors endocrins en embarassades. En: inf. Lleida: Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Lleida, vol. 2017, núm. 22 octubre, p. 38-45. DL L-832-2012.
http://www.llevadores.cat/images/docs/publicacions/disruptorsendocrins.%20meconi.%20annaespart%20(1).pdf
Hashemipour M, Kelishadi R, Amin MM, Ebrahim K. Is there an association between phthalate exposure and precocius puberty girls? Environ Sci Pollut Res Int. 2018 May;25(14):13589-13596.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29497942
Kolatorova L, Vitku J, Hampl R, Adamcova K, Skodova T, Simkova M, et al. Exposure to bisphenols and parabens during pregnancy and relations to steroid changes. Environ Res. 2018 May;163:115-122.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29433019
Pauline Vabre, Nicolas Gatimel, Jessika Moreau, Véronique Gayrard, Nicole Picard-Hagen, Jean Parinaud, Roger D. Leandri. Environmental pollutants, a possible etiology for premature ovarian insufficiency: a narrative review of animal and human data Environ Health. 2017; 16: 37.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28388912
Quagliariello V, Rossetti S, Cavaliere C, Di Palo R, Lamantia E, Castaldo L, et al. Metabolic syndrome, endocrine disruptors and prostate cancer associations: biochemical and pathophysiological evidences. Oncotarget. 2017 May 2; 8(18): 30606–30616.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28389628
Schoeters G.E.R, Den Hond E., Koppen G., Smolders R., Bloemen K., De Boever P. et al. Biomonitoring and biomarkers to unravel the risks from prenatal environmental exposures for later health outcomes. American Journal of Clinical Nutrtion 2011;94(suppl):1964S–1969S.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21543535
Vaerberg L.N., Colborn T., Hayes T.B., et al. Hormones and endocrine-disrupting chemicals: low-dose effects and nonmonotonic dose responses. Endocrine Rev.iews 2012; 33:378-455.
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22419778
WHO/UNEP. State of the science of endocrine disrupting chemicals-2012. An assessment of the state of the science of endocrine disruptors prepared by a group of experts of the United Nations Environment Programme (UNEP) and WHO. Geneva, Switzerland, 2012.
http://www.who.int/ceh/publications/endocrine/en
https://www.nhs.uk/news/lifestyle-and-exercise/everyday-chemicals-pose-threat-to-health
La consellera de Salut nomena Cristina Martínez com a secretària del Consell Assessor de Salut
La consellera de Salut, Alba Vergés, nomena a la Dra. Cristina Martínez, llevadora associada, expresidenta de l'ACL i de la FAME, com a secretària del Consell Assessor de Salut.
Per a la consellera, “l’òrgan ha de permetre repensar i reorientar quin és el model que volem en el futur d’acord amb les necessitats i canvis socials, demogràfics i tecnològics dels propers 20 anys”.
Des de l'ACL volem donar l'enhorabona pel seu nomenament i desitjar-li molta sort i molts encerts en la seva gestió.
Més informació...
Protocol de contracepció reversible
ICS. ASSIR Metropolitana Nord
La difusió d’aquest protocol entre tots els professionals de l’atenció primaria ha de facilitar una actuació homogènia arreu del territori, esperant que sigui una eina de consulta àgil i eficaç per mantenir la qualitat assistencial.
Infografía del nou protocol de seguiment de l’embaràs
Estreptococ grup B durant l'embaràs
juliol 2018
L'Associació Catalana de Llevadores edita aquest document que té com a objectiu principal servir de guia per a una acció preventiva del bacteri estreptococ grup B durant l’embaràs.
Protocol d'assistència al part i al puerperi d'atenció al nadó
Departament de Sanitat i Seguretat Social. Generalitat de Catalunya. 2018
Aquest document que actualitza el de l’any 2005, elaborat pel Departament de Salut, ha comptat amb la participació i el suport de l’Associació Catalana de Llevadores i la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia.
El nou Protocol incorpora avenços tècnics i vetlla per la salut mental i la corresponsabilitat en la criança i respon a un dels objectius del Pla de salut 2016-2020 en relació amb la promoció de la salut en l’etapa maternal i que vol desmedicalitzar l’atenció a l’embaràs tant com sigui possible i oferir alhora les activitats preventives i de promoció de la salut més adients a cada moment.
Principalment, el Protocol s’adreça als embarassos que tenen la consideració de normals, que són la majoria a Catalunya, però a la vegada incorpora recomanacions adients per a tots els nivells de risc que es puguin donar. Al document es detalla un calendari més pautat de les de visites i actuacions per realitzar i s’avança la primera visita abans de les deu primeres setmanes de gestació. Fins ara es feia abans de les dotze setmanes. També s’eviten exploracions innecessàries com l’exploració mamària o el tacte vaginal.
Manual de vacunacions de Catalunya
Generalitat de Catalunya. Agència de Salut Pública de Catalunya.
Aquesta actualització del Manual, com les anteriors, pretén ser una eina útil que faciliti la tasca dels professionals sanitaris que recomanen o administren vacunes en la seva activitat assistencial. S’ha intentat sintetitzar al màxim els continguts de la publicació per conservar el seu caràcter pràctic, però s’hi ha afegit bibliografia referenciada perquè el lector pugui verificar l’evidència científica en què es basen les recomanacions, seguint la línia actual de les guies de pràctica clínica.